Baix Llobregat

La reforma horària: es poden legislar els bons propòsits

  • Actualitzat:
  • Creat:

Qui diria que no a dormir més, a estar amb la família, a tenir millor rendiment a la feina amb menys hores i a disposar de temps personal...

Article de la diputada Eva Martínez.

Qui diria que no a dormir més, a estar amb la família, a tenir millor rendiment a la feina amb menys hores presencials i a disposar de temps personal per fer esport,  participar en entitats o simplement gaudir del temps lliure...

Òbviament tots hi estaríem a favor, però la realitat per a moltes persones al nostre país són jornades laborals llarguíssimes –fins a les 19 hores o més– o, si són treballadors del comerç en centres comercials, inclús fins a les 22 hores , sense temps per gaudir dels menuts ni esma per participar en altres àmbits...

Els horaris de la televisió tampoc hi ajuden: programes que comencen més tard de les 22,30 h i que acaben gairebé a la 1 h de la matinada!, malgrat que el dia comenci de nou l’endemà cap a les 7 h del matí. Quins horaris! Són saludables? La salut es veu perjudicada per la falta de son; la nostra actitud canvia si estem cansats i, a la vegada, repercuteix en el rendiment laboral i acadèmic.

Pensem en la perspectiva dels nens: a les 7,30 h van a la acollida de l’escola o estan preparant-se per anar-hi; de 9 a 16,30 h, classes i dinar; de 16,30 fins a vegades les 19 hores, extraescolars. I això si a l’arribar a casa no tenen deures! Una jornada de 12 hores!

Totes les comparacions a nivell europeu destaquen el desfasament horari de la societat catalana i espanyola en el dinar i el sopar. La incomprensible aturada per dinar de més dues hores és motiu de broma i es justifica a nivell europeu com a temps per fer la migdiada.

Per què tenim aquests horaris tan poc productius i convenients? Doncs són una herència del postfranquisme i de la necessitat de tenir més d’una feina. Però els horaris laborals s’han mantingut igual que el retard en l’hora de dinar i sopar. Una altra característica molt pròpia és la de no esmorzar a casa amb la família i fer l’esmorzar a mig matí, just al moment de màxima capacitat i concentració. I tot això té conseqüències nocives: per a la salut, per a la productivitat de les empreses, per al rendiment acadèmic, per a la cohesió de les ciutats i els pobles.

Però davant d’aquestes perspectives, hi ha exemples esperançadors.

Són moltes les empreses privades que tenen horaris compactats i flexibles. Feines on plegar abans de les 17 h és una realitat. D’altres empreses personalitzen els horaris en funció de les necessitats dels treballadors i treballadores, cosa que genera un bon clima laboral, retenció del talent i números verds en cada exercici. També moltes administracions han fet els deures i han implementat mesures per racionalitzar els horaris, com Sant Boi de Llobregat, primera ciutat amb una Regidoria dels Usos del Temps.

Habitualment, els bons propòsits els fem a l’iniciar l’any, però la reforma horària no pot esperar.  Pot regular-ho una llei?

Des del grup socialista s’han impulsat moltes iniciatives i ara al Parlament estem treballant per fer una llei sobre la reforma horària. Una llei que repercutirà en molts sectors i establirà normes que regulen els horaris de treball, del comerç, de l’escola, dels serveis públics i dels espectacles. Per tant, una llei amb molts punts de vista que abordarem amb rigor i transparència, però amb el convenciment que col·lectivament hi tenim molt a guanyar,  nosaltres i les generacions futures.

Els socialistes i les socialistes creiem en una constatació: la reforma horària incidirà en la productivitat de l’economia i això no hauria de ser un bon propòsit, sinó la bandera –aquesta sí i ben gran– del Govern de la Generalitat.