Baix Llobregat

La pobresa energètica: una prioritat de país

  • Actualizado:
  • Creado:

Article de Lluïsa Moret, Presidenta de l'Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi.

Article publicat a ElFar.cat

Parlar de l’accés als subministraments energètics, ara, en ple segle XXI, és parlar d’un dret bàsic de ciutadania que cal garantir. Per això, la pobresa energètica, que representa la impossibilitat que tenen moltes persones i famílies vulnerables per gaudir d’aquest dret, s’ha convertit en una de les problemàtiques socials més greus dels últims anys al nostre país. Una realitat contrastada amb dades tan greus com que un 8,8% de la població de Catalunya no es pot permetre mantenir el seu habitatge a una temperatura adient ( Idescat, 2018). La voluntat de donar resposta a aquesta greu situació ha portat a configurar marcs legals de referència com la Llei 24/2015, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular aprovada per unanimitat al Parlament Català, o bé, a nivell estatal, el RD 897/2017 i la seva modificació del RD15/2018 que parla del consumidor vulnerable, del bo social i de mesures de protecció social en aquest sentit.

En front de tot plegat, la realitat és que, en tots aquests anys, trobem famílies catalanes que no poden fer front a les seves factures d’aigua, llum o bé gas per mantenir en condicions adients les seves llars, Ajuntaments desbordats contenint aquestes situacions i, en molts casos, fent front a aquestes despeses per garantir els subministraments dels seus veïns i veïnes, una llei vigent que no s’ha concretat en cap protocol, un Govern de la Generalitat que no ha aconseguit signar cap conveni amb les subministradores per gestionar la despesa energètica de les famílies vulnerables del país, tal i com diu la llei, i unes empreses que no han volgut, fins ara, negociar ni arribar a cap acord al respecte.

L’últim episodi d’aquesta situació ha estat l’amenaça d’Endesa, enviada en forma de carta aquest mes d’agost, a les administracions locals catalanes d’iniciar talls de llum a les famílies a partir de l’1d’octubre, sinó es feien càrrec d’un suposat deute acumulat des del 2015. Aquest detonant ha tornat a situar en el centre de totes les agendes polítiques i institucionals la realitat de la pobresa energètica a casa nostra, arribant a conclusions clares i contundents.

L’única resposta possible a Endesa i a qualsevol altre subministradora ha de ser fruit d’una actuació conjunta i coordinada de totes les institucions del país amb les entitats del tercer sector referents. I per tant, cal un consens en relació a aspectes claus com el reconeixement o no del deute històric que reclamen les empreses, la seva condonació, l’establiment de les pautes de gestió de la despesa i qui l’assumeix, entre d’altres.

Però sobretot aquesta resposta ha de deixar clar, en primer lloc, que no podem tolerar cap amenaça d’aquest tipus ni a Endesa, ni a cap altra subministradora, que posi en risc l’accés a un dret bàsic de milers i milers de famílies catalanes i sobretot de les més vulnerables.

Tal i com diu la Llei 24/2015 cal concretar la gestió de les despeses energètiques d’aquestes famílies en un conveni conjunt entre la Generalitat i les empreses. La resta de pretensions de les subministradores no es poden assumir sinó es recullen en aquest marc que ha de liderar el Govern.

I sobretot en qui no pot ni deixarem que recaigui tot plegat, no ho permetrem, és en les famílies que més pateixen ni tampoc en les administracions locals, les que sempre han estat més a prop de les seves necessitats i que no han parat d’assumir-les en tots els casos. Treballem i treballarem perquè qui ha d’assumir les seves responsabilitats ho faci.